"T'hi has fixat? Després de la lluna nova, tornen els creixents envers la lluna plena." Dita boscana.

Un dels contes que més m'emocionen és el de la Caputxeta Vermella: sempre ploro al final.

La Rabosa es va fer amiga del Petit Príncep. Jo me'l vaig cruspir.

La solitud no és la tria de l'homellop: n'és l'opció; sovint, l'única.

Si els homes, quan s'equivoquen, claven la pota, quan ens equivoquem els homesllops... clavem la mà?

Ja ho va dir Protàgores d'Abdera: l'Homellop és la mesura de totes les coses.

La carn crua, acabada de caçar, té un no-sé-què d'addictiu. El que no suporto, en canvi, és la carn freda i els embotits: no tenen sentit de l'humor.

No em parlis d'amor: només vull devorar-te. Ah! Que m'estaves parlant de sexe? És igual, només vull devorar-te.

Diuen que la carn humana s'assembla molt a la carn de porc. No us ho sabria dir, la meva religió em prohibeix menjar aquest animal.

La pitxor de les bèsties sempre pot esdevenir humana: només li cal trobar la lluna adequada. L'homellop, però, sempre troba la mateixa lluna.

De vegades somio que porto sabates. Un malson com qualsevol altre.

Nova promoció del Parque Warner Madrid: Estancias desde 88€ y Niño Gratis.
Fantàstic: ja tenim el sopar!

El concepte de temps, per exemple, és ben curiós per a l'homellop: per a nosaltres sempre és lluna plena. Per això la nostra nit té tan poques estrelles.

No regaleu mai un mirall a un homellop: ens fa por no saber quina imatge ens tornarà. Els vampirs, en canvi, no tenen aquest problema.

L'Home és un llop per a l'Home.
El Llop és un llop per al Llop.

Però tant l'Home com el Llop fugen de l'Homellop. D'això se'n diu discriminació per raó d'espècie.

Compte amb l'amor de l'Homellop, quan oscil·la entre el petó i el mos.

L'Home sempre conserva una condició animalesca. L'Homellop és, per tant, el més sinzer dels homes, perquè no l'amaga.

En el principi, Déu va crear la Terra sense homes. Els llops eren feliços.