Auuuuuuuu!



(Com que em passo la vida udolant, Elur, se m'havia passat.)

Fins a cert punt, l'homellop també és humà:


ell també s'atura, sorprès, davant la W.

V com la vall; un lloc perillós, de vegades, com un carreró sense eixida.

Em meravella la T, on vau clavar-hi milers d'homes, i només en recordeu que un. I encara hi ha qui n'ha fet símbol d'esperança.

El tempS S'atura dinS leS corveS SinuoSeS del riu méS repoSat.

La R és un gos que aixeca la pota per pixar.

Els cadells humans somriuen, bocabadats,


amb una Q de coloraines que s'enfila als núvols.

Pals amb estranyes pells de colors allà dalt,
marquen territoris humans,
criden absurdes morts.

O, si podíeu, la presó on em tancaríeu.

I també la N, amb alguns barrancs que et barren el pas.

(Quan l'Homellop surt de cacera
sovint s'oblida
de tornar a la llobera.)