La carn crua, acabada de caçar, té un no-sé-què d'addictiu. El que no suporto, en canvi, és la carn freda i els embotits: no tenen sentit de l'humor.
Udolat per Lupus Minor a les 3:50 p. m.
L'Homellop és la mesura de totes les coses.
Protàgores d'Abdera.
Udolat per Lupus Minor a les 3:50 p. m.
9 Comentaris:
jo em sé d'un senyor que va ser mossegat per una mortadel·la... ehemmm...
Hi ha carn que es manté perfectament com la fresca... Aquesta no t'atrau, homellop?
Nimue: touché!
Ainalma, no m'agraden els succedanis ni els eufemismes ni els subterfugis: sóc un homellop.
que els embotits no tenen sentit de l'humor??? i el pebre que porten?
Doncs, a mi, hi ha botifarres que em fan riure molt.
la carn crua te més joc, cert... a part, després de la caça entra la gana no?
Crua, i, a ser possible, (gairebé) viva.
Sí, l'exercici fa venir la gana.
i la sang regalimant cara avall en mossegar-la...
Jo m'estic convertint en vegetariana... però no li faig carasses a una bona cuixa.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home