potser sí, però si més no sempre quedarà el consol a l'home llop de veure que la seva lluna va canviant, de vegades no hi és, després creix, arriva a la plenitud, minva i tot per tornar-hi de nou...
Bellota i Stel, els homesllop només ho som durant la lluna plena, per això no en coneixem cap altra, i per això coneixem tan pocs estels (raó de més per apreciar les teves visites, Stel).
Si la lluna desapareix, Ainalma, els homesllop serem homes a seques, serem simplement homes. La veritat, no sé si m'agradaria, vist l'historial de l'Home.
Seguirà estant-hi, fins que arribi la lluna plena... Per sort, veig que mimes als teus visitants i els hi poses un control diari de la lluna ;) AUUUUUUUUUUUUUUUUUU des de l'altre costat de la lluna!
12 Comentaris:
és el homellop un solitari per a sempre? no hi ha lluna que ajuda?
potser sí, però si més no sempre quedarà el consol a l'home llop de veure que la seva lluna va canviant, de vegades no hi és, després creix, arriva a la plenitud, minva i tot per tornar-hi de nou...
Potser, al pas que anem, prompte desapareixerà la lluna i l'homellop tindrà la seua oportunitat per mostrar la seua part humana.
Bellota i Stel, els homesllop només ho som durant la lluna plena, per això no en coneixem cap altra, i per això coneixem tan pocs estels (raó de més per apreciar les teves visites, Stel).
Si la lluna desapareix, Ainalma, els homesllop serem homes a seques, serem simplement homes. La veritat, no sé si m'agradaria, vist l'historial de l'Home.
I de vegades, sense la lluna adequada, també. N'hi ha que no sé pas com s'ho fan, per ser tan bestialment humans, o humans tan bèsties.
Lupus, sóc el Giorgio. Em sap greu que t'hagen confós amb mi.
M'agrada el teu estil: menja-te'ls a tots! I bon profit.
Pobres llops...
Això, Giorgio! Tu vés donant idees... Quan t'atrapi, ja veuràs! I es pot saber per què no podem entrar a casa teva?
dintre de les diferents aparences que té l'home llop sempre hi batega el mateix cor (prescindint de la lluna que hi hagi)
(a les briuxes ens passa el mateix)
(un somriure)
Genial, Lupus Minor, m'encanta el teu blog!! Visca els homes llop!!
Et deixo la meva lluna perquè siguis feliç :P
Un esgarrifança per vós!
Tranquil, Giorgio.
Mar, eixa frase em resulta familiar, però no la situe.
Diguem-ne: AUUUUUUUUUUUUU!
Per a tots:
És estrany, amb la mala fama que arrosseguem els homesllop, aquesta llobera comença a estar molt concorreguda.
Seguirà estant-hi, fins que arribi la lluna plena... Per sort, veig que mimes als teus visitants i els hi poses un control diari de la lluna ;)
AUUUUUUUUUUUUUUUUUU des de l'altre costat de la lluna!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home