19 de maig, 2006

La pitxor de les bèsties sempre pot esdevenir humana: només li cal trobar la lluna adequada. L'homellop, però, sempre troba la mateixa lluna.

12 Comentaris:

Blogger Bellota ha dit...

és el homellop un solitari per a sempre? no hi ha lluna que ajuda?

5/19/2006 2:27 a. m.  
Blogger stel ha dit...

potser sí, però si més no sempre quedarà el consol a l'home llop de veure que la seva lluna va canviant, de vegades no hi és, després creix, arriva a la plenitud, minva i tot per tornar-hi de nou...

5/19/2006 12:39 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Potser, al pas que anem, prompte desapareixerà la lluna i l'homellop tindrà la seua oportunitat per mostrar la seua part humana.

5/19/2006 12:42 p. m.  
Blogger Lupus Minor ha dit...

Bellota i Stel, els homesllop només ho som durant la lluna plena, per això no en coneixem cap altra, i per això coneixem tan pocs estels (raó de més per apreciar les teves visites, Stel).

Si la lluna desapareix, Ainalma, els homesllop serem homes a seques, serem simplement homes. La veritat, no sé si m'agradaria, vist l'historial de l'Home.

5/19/2006 4:03 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

I de vegades, sense la lluna adequada, també. N'hi ha que no sé pas com s'ho fan, per ser tan bestialment humans, o humans tan bèsties.

5/19/2006 8:52 p. m.  
Blogger Giorgio Grappa ha dit...

Lupus, sóc el Giorgio. Em sap greu que t'hagen confós amb mi.

M'agrada el teu estil: menja-te'ls a tots! I bon profit.

5/19/2006 10:23 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Pobres llops...

5/19/2006 10:40 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Això, Giorgio! Tu vés donant idees... Quan t'atrapi, ja veuràs! I es pot saber per què no podem entrar a casa teva?

5/20/2006 8:43 a. m.  
Blogger mar ha dit...

dintre de les diferents aparences que té l'home llop sempre hi batega el mateix cor (prescindint de la lluna que hi hagi)

(a les briuxes ens passa el mateix)
(un somriure)

5/20/2006 9:42 a. m.  
Blogger Marc ha dit...

Genial, Lupus Minor, m'encanta el teu blog!! Visca els homes llop!!
Et deixo la meva lluna perquè siguis feliç :P
Un esgarrifança per vós!

5/20/2006 10:09 p. m.  
Blogger Lupus Minor ha dit...

Tranquil, Giorgio.

Mar, eixa frase em resulta familiar, però no la situe.

Diguem-ne: AUUUUUUUUUUUUU!

Per a tots:
És estrany, amb la mala fama que arrosseguem els homesllop, aquesta llobera comença a estar molt concorreguda.

5/21/2006 5:31 p. m.  
Blogger Marc ha dit...

Seguirà estant-hi, fins que arribi la lluna plena... Per sort, veig que mimes als teus visitants i els hi poses un control diari de la lluna ;)
AUUUUUUUUUUUUUUUUUU des de l'altre costat de la lluna!

5/21/2006 9:16 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home