La Llobera

30 de maig, 2006

Un dels contes que més m'emocionen és el de la Caputxeta Vermella: sempre ploro al final.

nimue ha dit...: després de menjar-te al Petit Príncep t'ho tens ben merscut!; 5/31/2006 7:01 a. m.
Anònim ha dit...: I amb "Els tres porquets", que no plores?; 5/31/2006 1:52 p. m.
Lupus Minor ha dit...: Nimue, no va ser culpa meva, ell estava allí, jo tenia gana...

També, Frederic, també; i amb les Set Cabretes i el Llop Benevolent. No sé per què els contes infantils han de tenir uns finals tan tristos.; 5/31/2006 2:26 p. m.
stel ha dit...: ohhh, aquest home llop que ens mostra el seu "corasonsito"...; 5/31/2006 3:05 p. m.
Lupus Minor ha dit...: Tal volta, Stel, és la primera volta que mires el cor d'un homellop sense cap mena de por ni prejudici. I això ajuda.

Quedar-me amb les ganes, Xiuxiueig? No ho entenc. Tenia gana i me'l vaig cruspir, res més. No hi havia postres...; 5/31/2006 10:14 p. m.