Tal volta, Elur, amb les llàgrimes podríem fer reviure algun arbre. O protegir els que ens queden.
Una mossegada de benvinguda, Lucrècia.
Solitàris, Deric. En això, els arbres semblen humans.
L'Idefix, un amic fidel. Recordes, Arsvirtualis, com de mal ho va passar quan arrencaven els arbres per construir la Residència dels Déus? De poc no és mor de la impressió!
Esperem, Ainalma, que siga el sol que dóna vida, i no el sol del desert de Dune.
5 Comentaris:
ja n'hi ha per fer-ho ja...
i solitaris!
Per què m'ha vingut al cap la dèria ecologista de l'idefix? Llop vigila amb les "I", et veig massa impressionable...
Però sol portar un puntet com un sol, que li dóna la llum i la vida que necessita.
Tal volta, Elur, amb les llàgrimes podríem fer reviure algun arbre. O protegir els que ens queden.
Una mossegada de benvinguda, Lucrècia.
Solitàris, Deric. En això, els arbres semblen humans.
L'Idefix, un amic fidel. Recordes, Arsvirtualis, com de mal ho va passar quan arrencaven els arbres per construir la Residència dels Déus? De poc no és mor de la impressió!
Esperem, Ainalma, que siga el sol que dóna vida, i no el sol del desert de Dune.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home