La Llobera

26 de juny, 2006

Quan l'homellop somriu, se li veuen els ullals. Potser per això som tan seriosos.

Bellota ha dit...: els ullals són sexys, homellop...i fan pessigolles si s'utilitzen amb delicadesa...i a la llum de la lluna plena destellan.

(la serietat embolica una tendresa tímida?); 6/27/2006 7:05 a. m.
Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...: Ei, ullals al poder! Cadascú és com és ... i a qui no li agradi ... que no miri, tu; 6/27/2006 9:51 a. m.
namaga ha dit...: ostres! que bonic el comentari de la Bellota,
espero que se't posin els pèls vermells.

ja t'ho vaig dir un cop, si et preocupa el tema d'imatge, jo et puc ajudar amb la meva llima :P; 6/27/2006 10:14 a. m.
neus ha dit...: vaja... jo em pensava que éreu diferents i no us preocupaven aquestes foteses...; 6/27/2006 12:28 p. m.
nimue ha dit...: ah, va a ser això...; 6/27/2006 3:05 p. m.
Anònim ha dit...: ei! ensenya ullals!!!! però si són el teu atractiu!; 6/27/2006 7:34 p. m.
Lupus Minor ha dit...: Elur, en el fons, molt en el fons de cada homellop, hi ha un home; val a dir, un ésser tendre i delicat que necessita de l'estima d'altri.; 6/28/2006 10:45 p. m.