Ningú. Però el homellop ´va tenir´ que ser cadell. Es deduïx...fàcilment. I respecte a la tendresa: tu despertes tendresa també. A aquesta em refereixo: Condició del qui cedeix fàcilment als impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l'amor. La tendresa del seu cor.
L'homellop neix home (o dona). Després ve un homellop (o una donalloba) i li fot un mos, i vet aquí un homellop o una donalloba fets i drets, sense haver passat per la fase cadell.
No obstant això, encara que ni la donalloba ni el homellop passin per la fase cadell, ´neixen´, i és la possibilitat que neixin d'un cos de donalloba la qual automaticamente genera la tendresa (dintre del cos d'una donalloba hi ha un ésser pequeñito que encara NO necessita mossegar)
:DDDD m'ha molat molt el comentari de la Nimue, ai! Lupus, Lupus serà qüestió de trovar Caputxetes amb sandàlies vermelles, diuen que sota la Caputxa ... també tenen ullals
Tot és possible, Nimue. Quan l'oracle va dir "coneix-te tu mateix", no va dir que fos fàcil. El meu licantropisme és extern (vaig ser mossegat) i marcadament lunar: en estat humà, no recordo res de la meva vida homellopiana, i a l'inrevés. Capto la pista, però és basa en la ficció; l'autoconeixença que jo cerco és interna, no pas literària. Gràcies, de tota manera.
Tu portes caputxa, Namaga? O potser sandàlies vermelles? Mmmmm... aniré a fer-te una visita, que avui encara no he desdejunat.
8 Comentaris:
Ningú. Però el homellop ´va tenir´ que ser cadell. Es deduïx...fàcilment. I respecte a la tendresa: tu despertes tendresa també. A aquesta em refereixo: Condició del qui cedeix fàcilment als impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l'amor. La tendresa del seu cor.
la bellota és tota saviesa
l'home llop neix adult i ensenyat??
L'homellop neix home (o dona). Després ve un homellop (o una donalloba) i li fot un mos, i vet aquí un homellop o una donalloba fets i drets, sense haver passat per la fase cadell.
No obstant això, encara que ni la donalloba ni el homellop passin per la fase cadell, ´neixen´, i és la possibilitat que neixin d'un cos de donalloba la qual automaticamente genera la tendresa (dintre del cos d'una donalloba hi ha un ésser pequeñito que encara NO necessita mossegar)
em sembla, lupus, que no saps massa coses de la teua pròpia raça... potser hauries d'investigar més.
Una pista. Un dau amb moltes cares.
:DDDD m'ha molat molt el comentari de
la Nimue,
ai! Lupus, Lupus serà qüestió
de trovar Caputxetes amb sandàlies vermelles,
diuen que sota la Caputxa ... també tenen ullals
(m'encanta el teu blog)
Stel, Stel... L'homellop és sempre adult. Crec.
Tot és possible, Nimue. Quan l'oracle va dir "coneix-te tu mateix", no va dir que fos fàcil. El meu licantropisme és extern (vaig ser mossegat) i marcadament lunar: en estat humà, no recordo res de la meva vida homellopiana, i a l'inrevés.
Capto la pista, però és basa en la ficció; l'autoconeixença que jo cerco és interna, no pas literària. Gràcies, de tota manera.
Tu portes caputxa, Namaga? O potser sandàlies vermelles? Mmmmm... aniré a fer-te una visita, que avui encara no he desdejunat.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home