M'he engolit la lluna, finalment: serà amb mi per sempre més. Per sempre més, deixo enrere la meva natura humana. D'ara endavant seré, només, llop.
Espera'm qualsevol nit.
Espera'm qualsevol nit.
Udolat per Lupus Minor a les 10:25 a. m.
L'Homellop és la mesura de totes les coses.
Protàgores d'Abdera.
Udolat per Lupus Minor a les 10:25 a. m.
13 Comentaris:
Enhorabona Llop, ets afortunat.
Romandré atenta per veure si escolto el teu udol, qualsevol nit...
Ondia, això és l'evolució!!! Doncs quina sort! A veure si em fots una bona queixalada i jo també m'hi transformo!!
glups! qualsevol nit ens pots fer un bon ensurt ... llop dolent no em fas pas por
t'has cruspit la lluna? uala, i ara què? a mi ja m'agradava la lluna allà dalt :_
pobre lluna!!!
I sense aigua del carme...quina proesa!
Ains, aleshores hauràs perdut la tendresa que et podia donar la teua part humana?? Quina por...
lluna plena... tot i que te la vas menjar, continua brillant, Lupus...
una rascadeta d'orelles :)
benvolgut Homellop... ai perdó!
Benvolgut Llop, esteu fent tard a la vostra aparició a principis de mes... que potser esteu de vacances per la muntanya, intentant menjar-vos alguna excursionista despistada?
esperant tenir notícies vostres ben aviat,
una abraçada! (espero que sigueu suau amb les urpes)
Lupus t'estem esperant ...
així... què era allò que vaig veure anit, gran, rodó, brillant com mai i que em va captivar??
salut!
Molt bones llunes i udols per aquest nou any, Lupus!
He tornat i
tinc gana.
Us cerco.
Us espero en
una altra lluna.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home