Eclipse de lluna? Les vacances de l'homellop!
Una abraçada i a reveure.

PS: Mengeu molt i poseu-vos grassonets, que tornaré amb gana.

Caminar pel bosc és una delícia ara que arriba l'estiu: tot és ple de campistes, joves i una mica greixosos. Es veu que, a la ciutat, els alimenten bé.

La tendresa és la qualitat que més m'agrada en les dones. I en els homes: jo menjo de tot.

Quan l'homellop somriu, se li veuen els ullals. Potser per això som tan seriosos.

Qui és feliç no vol canviar. Alguns, però, semblem condemnats a repetir-nos; com la Lluna.

S'han acabat les pors ancestrals i les criatures caminen soles pels boscos sense que ningú se'n preocupi: la caça sembla més fàcil... Llàstima que gairebé ja no quedin boscos!

Amb les nits curtes de l'estiu, la vida em sembla encara més breu.

Qui es deixaria acaronar per aquestes urpes? Qui es deixaria besar per aquestes dents? Fugir és la primera reacció.

Quin déu cruel em va fer com sóc? Quin déu cruel em va fer?

La veu de l'home és com el llamp i el tro, inintel ligible i esfereïdora.

L'homellop escolta l'udol del llop, però no s'hi reconeix.

Què cerca l'homellop quan udola a la lluna? Un impossible? Seria, doncs, el seu moment més humà.

Aqueixa és la veritable maledicció de l'homellop: puix que no naix de l'amor, no el pot conèixer.

El cadell del llop desperta tendresa. El cadell de l'homellop... Però qui ha dit que l'homellop tingui cadells?

No hi ha ullal sense queixal.